El passat 29 de març vam viure uns dels deu minuts més intensos i emocionants de les nostres vides: vam tenir el plaer de parlar amb el Papa Francesc. Va ser la culminació a un intens treball i a un somni. Tot va començar fa un any, quan el Francesc Riu (SDB), ens va proposar col·laborar en l’elaboració d’un llibre sobre l’exhortació del Papa “L’Alegria de l’Amor”. L’elaboració del llibre va ser un ric i dens treball en equip. Ric, perquè el grup estava format per: un salesià, dos matrimonis, una parella de nuvis i un diaca. I dens perquè vam reflexionar i debatre sobre el matrimoni i d’altres temes d’actualitat.
Però, per què va ser un somni? Perquè un de nosaltres en una reunió va dir: He somiat que li presentàvem el llibre al Papa!!! Desprès d’uns moments de sorpresa i rialles, la maquinària es va posar en marxa. Després de converses i gestions amb el Bisbe Omella, i a la seva bona i excel·lent predisposició, vam poder assistir a l’Audiència especial amb el Papa. Els dies previs, i el viatge cap a Roma van ser de gran emoció, nervis i expectatives. Què li direm? Com ens adreçarem a ell? Què ens dirà? Com ens hem de vestir?…. preguntes i inquietuds que a mida s’anava apropant el dia, creixien i creixien. I per fi va arribar el dia. Ens vam dirigir cap a l’escala central de la Plaça de Sant Pere. Un cop allà, el Papa es va atansar a nosaltres, i després de saludar-nos, ens va preguntar: Quin capítol del llibre els hi ha agradat més? El quart, vam respondre nosaltres. Molt be, molt be, va dir ell. Veig què han treballat molt be l’exhortació. I després de fer-nos les fotografia oficial, i els selfies de rigor, ens va transmetre el següent missatge: Caseu-vos! Animeu les parelles a casar-se! És bonic casar-se! I amb una gran rialla va dir: Jo em vaig quedar solter, però això no importa. Què la gent es casi!
Sàvies paraules pronunciades per una sàvia persona. Un home senzill, proper, que transmet pau, alegria, esperança, il·lusió i energia per a seguir caminant. Exemple d’Evangeli. Ens va il·luminar el cor i ens va demostrar què val la pena apostar per Jesús.
Tot allò que havíem estat pensant, les expectatives que teníem posades en la trobada van ser infinitament superades, i amb escreix. Deu minuts intensos, curts, què van passar d’una volada. O potser van ser més? Gràcies Francesc.
Yolanda Otal i Jordi Gerona
