|
Tots els exemples que us presentem a continuació corresponen a iniciatives de comunitats afectades en la recerca de solucions, que impulsen la realització dels treballs de millora de la seva qualitat de vida. Aquestes iniciatives, per poder dur-les a terme, compten amb el suport tant de diferents organitzacions no governamentals (ONG) dedicades a cooperar i solidaritzar-se amb els pobles del Sud, com de les mateixes ONG del Sud.Desforestació. Es produeix quan es tala el bosc per dedicar els terrenys a conreus de subsistència o bé per utilitzar la fusta dels arbres com a combustible per a la població autòctona i, molt especialment per exportar-la països desenvolupats, principalment al Japó, entre d’altres.
A diferents països els pobladors dels boscos s’han oposat a la tala promoguda per interessos estrangers. Bons exemples en són els pobles del Penan al Sarawak de Malàisia o els moviments dels seringueiros (recol·lectors de cautxú) a l’Amazònia brasilera, que van ser liderats per Chico Mendes fins al 1988, any en què va ser assassinat.
La lluita contra l’erosió del sòl passa obligatòriament per la replantació. Cada comunitat, segons les circumstàncies, elabora un projecte diferent. Al Senegal, per exemple, la iniciativa per a la recuperació del bosc l’han presa les dones de la comunitat. Elles s’encarreguen de preparar la terra per a la replantació, aprenen a conèixer les diferents espècies i quins nutrients aporta cadascuna. A més, tenen assignada una tasca fonamental per al manteniment del bosc: conscienciar les seves famílies.
Un altre exemple d’actuació al Senegal ha estat la replantació d’un sol tipus d’arbre, molt resistent a la manca d’aigua i que s’aprofita molt. Es tracta d’una espècie de la família de les palmes, el Borassub aethiopum, del qual es poden fer servir els fruits com a aliment i les branques per a fusta sense posar-ne en perill la supervivència. Aquesta comunitat, que vivia de la construcció i venda d’articles de fusta, cosa que a més era la base per a la construcció de les seves pròpies cases, ha trobat l’alternativa al problema de la desforestació que així ha minvat considerablement.
Desertització. La manca de pluja, l’evaporació intensa, la sobreexplotació dels brolladors d’aigua, la pèrdua d’elements nutritius i l’erosió general del sòl provoquen la progressiva degradació i, finalment, la desertització de la terra. La sobreexplotació per l’ús agrícola també n’és una de les causes principals, juntament amb l’excés de pasturatge i la desforestació abans esmentada.
Al nord de Burkina Faso, en una de les zones afectades per la desertització, l’autosuficiència alimentària s’ha fet difícil a causa de la disminució de superfície cultivable. La comunitat s’ha organitzat per solucionar aquest problema. El projecte consisteix a recuperar el sòl a partir de la construcció de petits murs fets de pedra per contenir l’aigua de pluja. A més, es construeixen petits dipòsits per emmagatzemar-la i nous pous |