Senyor meu i Déu meu!
Gràcies per la vocació a participar de la teva vida divina i per l’efusió del teu Amor en els nostres cors.
Quantes meravelles has obrat tot al llarg de la història de la humanitat i de l’Església, tot suscitant homes i dones que han aconseguit un grau excels de maduresa!
Les has fet florir també en el jardí salesià, començant per D. Bosco i continuant amb la plèiade de sants i santes, que han fet de la vocació salesiana un camí de perfeccionament en l’amor, màrtirs que han donat testimoni de Crist fins a la mort cruenta i joves que han trobat en l’educació salesiana un camí de santedat.
Et beneeixo, Senyor, pels germans i els membres de la Família Salesiana que segueixen creient en tu i s’obren a l’escolta de la teva Paraula i a l’acció del teu Esperit.
Són un signe del teu amor als joves, especialment els que tenen més necessitat d’experimentar la teva proximitat, la teva preocupació per ells, el teu desig de que siguin feliços.
T’alabo per les vocacions que segueixes sembrant en el camp del món, per les famílies que en tenen cura i per les comunitats que les fan créixer.
Et dono gràcies, Pare, perquè ens permets viure aquests temps estimulants i desafiants de la història i perquè ens convides a remar mar endins i tirar les xarxes.
Voldria que tots aquells que escolten aquesta crida sentissin un agraïment molt viu per continuar creient en nosaltres i per comptar amb nosaltres, i que recuperin la fe, l’esperança i el coratge per endinsar-se en el mar obert de la realitat juvenil amb profunditat de vida.
La constatació de la grandesa dels teus dons no amaga els nostres límits; per això en sento necessitat de demanar perdó.
Pesen damunt nostre no solament les faltes personals, sinó també les institucionals, quan, com Congregació, ens adonem que no hem estat prou capaços sempre de prendre’ns seriosament les recomanacions que ens va deixar D. Bosco en el seu testament espiritual: “Vetlleu i procureu que ni l’amor al món, ni l’estimació als parents, ni el desig d’una vida més còmoda us indueixin al gran error de profanar el vots sagrats i trair així la professió religiosa amb la que ens hem consagrat al Senyor… Que es facin tots els sacrificis pecuniaris i personals que calguin, però que es posi en pràctica el sistema preventiu, i així tindrem vocacions abundants… Quan comencin entre nosaltres el benestar i les comoditats, la nostra Pia Societat haurà acabat la seva missió… No oblidem que nosaltres tenim la raó d’existir per dedicar-nos als nens pobres i abandonats”.
En canvi, de vegades ens hem deixat enganyar per l’esperit del món en concebre i organitzar la nostra vida personal i comunitària. Ens ha mancat zel pastoral i hem viscut la missió a temps parcial, tot reservant-nos més temps per als nostres interessos personals. Hem estat poc audaços per proposar Crist als joves com valor suprem de la seva vida i el seu evangeli com camí per aconseguir la plenitud. Malauradament, de vegades, hem perjudicat als nois que ens han estat confiats perquè en lloc de deixar l’empremta de la teva imatge, els hem deixat la nostra del nostre egoisme.
Reconec que, de vegades, les nostres comunitats no han mantingut la identitat religiosa i que les nostres obres no han estat sempre veritablement educatives i pastorals, i demano perdó amb humilitat i amb dolor. Demano perdó a tots aquells que hem decebut amb les nostres actituds: benefactors, col·laboradors, destinataris. Demano perdó, d’una manera especial, als joves als que hàgim pogut fer algun mal, bo i precisament perquè són ells la raó de ser de la nostra vida salesiana, perquè Tu ens els has confiat, perquè ens has cridat en Don Bosco per oferir-los “casa, pati, escola i parròquia”. Demano perdó, finalment, pel bé que hauríem pogut fer i no l’hem fet.
Nosaltres confiem en tu, Senyor, segurs de la teva presència i del teu acompanyament tot al llarg de la història, tal com has guiat la Congregació i la Família Salesiana fins ara.
Nosaltres creiem en tu, nosaltres esperem en tu, nosaltres t’estimem únicament a tu.
Maria, mare nostra, obre’ns a l’acció de l’Esperit, tu, experta de l’Esperit, perquè realitzi en nosaltres les meravelles de la gràcia que ha obrat ja en els nostres Sants. Així podrem ser dignes de la vocació a la que hem estat cridats i de la plenitud que el Pare ha preparat per a cadascú de nosaltres. Amén.