2010 – EEEE – Dissabte matí

titol_txt

 Dissabte 23 de gener 2010 – MATÍ

La comunió

La comunió és un valor, però no és un valor predominant a la nostra societat. Els cristians volem viure més enllà de la tolerància o la bona convivència. Volem anar més enllà, aspirem a la comunió. Per això el veí, no ha de ser un simple veí, passa a ser un germà.
A la primera Carta als corintis, (1Co 10) Sant Pau parla de comunió, comunió amb el cos de Crist, comunió amb la sang de Crist.
La comunió amb Déu, provoca comunió amb els germans.
A l’evangeli de Jn, als últims moment de Jesús, presenta la pregària, per la qual Jesús demana al Pare que siguem u: “Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.
L’amor entre els cristians serà signe i farà creure als altres.

Diferències referències a la necessitar de ser comunió / família

Rector Major

  • El Rector Major dels salesians, a la carta Déu amor, comunió i família explicita que la missió de la Família Salesiana és ser Família.

Vaticà II

  • Vaticà II en la definició d’Esglèsia, la defineix com a signe d’unitat, en sagrament d’aquesta unitat, un sagrament que es palpa, que es fa evident.
  • Al concili es fa una identificació entre comunió i salvació. En manifestar que permet experimentar la salvació en viure la comunió amb els germans.

Bíblia

  • La Bíblia mostra en diferents ocasions com aquesta unitat és difícil, i ens proposa diferents imatges:
    • La torre de Babel, a tota la terra es parlava un únic llenguatge, però després es provocà la dispersió.
    • Déu crida a diferents personatges, però sobre tot Déu crida a un poble, aquesta crida es fa al desert camí de la Terra Promesa.
  • Hi ha dos fets que trenquen la comunió en el poble cridat per Déu:
    • Un cisma es produeix un trencament a la mort del rei Salomó.
    • La deportació i l’exili, el poble debilitat pel cisma resta fràgil, el que propiciarà la deportació i l’exili: la dispersió. Apareix la idea de la dispersió com a imatge del fracàs com a poble.
  • Apareixen els profetes, anunciadors de la recuperació del poble: els pobles tornaran a Jerusalem, es reuniran els pobles dispersos
  • La imatge que plasma la nova comunió és la imatge del banquet.
 foto_02

Concili Tarraconense

  • Fa referència a la comunitat quan introdueix la idea de que hi ha evangelització quan es comença a freqüentar la comunitat.

Família Salesiana

  • En llenguatge de Família Salesiana, la Família Salesiana està cridada a ser signe de l’amor de Déu als joves.
  • A la Família Salesiana hi han dues paraules clau: família i comunitat. Són deus formes de viure que tenim a la Família Salesiana, la família, en que vivíem el laics, la comunitat, en la que hi viuen els religiosos i religioses.
  • A les constitucions dels salesians es troba la invitació a compartir-ho tot amb esperit de família, reflex de l’amor de Déu i de la seva Trinitat.
  • Una comunitat per als joves.
  • Una comunitat de servei a Déu i per estimar-nos els uns als altres.
  • La vocació religiosa es dona quan es troba una comunitat significativa, que sigui model on identificar-se i provoqui una experiència de vida.
  • Es parla també de la Comunitat Educativa Pastoral.
  • La comunitat és fonamental, com a experiència d’esglèsia. Amb un objectiu fonamental: l’evangelització dels joves.
  • Fer realitat de la comunió.
  • La comunitat educativa pastoral està cridada a ser Església enviada al món.
  • A la família salesiana, la voluntat de ser família i viure la familiaritat, va que ens trobem “com a casa“. Aquesta experiència de família provoca una experiència de coneixement de Déu.
  • La carta de Roma escrita per Don Bosco, és reconeguda com a la carta de l’esperit de família, posa de manifest com la familiaritat genera afecte, i l’afecte confiança.
  • Al primer Reglament del Salesians Cooperadors, Don Bosco feia una especial incidència en la importància de la unitat per fer el bé.
  • A la Carta de la Comunió el Rector Major incideix en la importància de la comunió, afirmant que sense comunió ens empobrim i no som fidels al projecte de Don Bosco.

 Preguntes per reflexionar

  1. Prenc contacte amb la meva realitat. Quins són els meus referents de comunó (família, grup, entorn de treball, comunitat cristiana, l’associació.. )? En quin grau es viu la comunió? són sagraments?
  2. Porto al cor i a la memòria fets, situacions persones concretes….
  3. Quines són les consegüències – personals i grupals – d’aquests fets?
  4. Quines són les seves causes?
  5. De tot això faig pregària (d’acció de gràcies, perdó, súplica, il·luminació,…)