 |
Dissabte 23 de gener 2010 – TARDA |
| Aquesta tarda farem una lectura de Jesús: què fa, com ho fa… ho farem seguint l’evangeli de Lluc. |
| Lluc té una peculiaritat: en un primer moment parla de la vida de Jesús i a continuació escriu els fets dels apòstols, el que posa de manifest la unió intensa de la vida de Jesús i la vida de les primeres comunitats cristianes. |
| Jesús un home comunitari. Ho veurem en quatre imatges, que ho posen de manifest i que ens indiquen com vol Jesús que siguin les nostres comunitats: |
|
La Família |
| Jesús té un llenguatge familiar: quan parla de Déu, Déu és Pare i en parlar dels deixebles, aquests són germans. |
| Jesús posa de manifest que ell vol una comunitat d’iguals. |
| En podem preguntar sobre la imatge que tenen els joves de les nostres comunitats. |
|
|
(Mt 23, 8-12).
|
El banquet |
| Recordem com al matí, en parlar del poble d’Israel dividit i dispers, teníem la seva imatge la del banquet, com a ideal, com una pau universal, com la reunió dels pobles dispersos. |
| Jesús s’adona de que en la seva societat hi ha classes, ell en parlar del banquet, parla d’un banquet no en clau de congregació de pobles, sinó d’un banquet on tothom pot seure, una comunitat oberta, on hi cap tothom. |
| Al evangelis podem observar com Jesús menja amb tothom, fins i tot serà criticat per les persones amb qui menjava, en el judaisme hi havien determinades regles que condicionaven amb qui es menja. |
| Jesús manté una mentalitat oberta a la multiplicació dels pans i els peixos, compartint el menjar amb els necessitats i convidant als deixebles per facilitar aquest compartir. |
| Jesús torna a fer servir la imatge del banquet de noses, on hi han diferents convidats que rebutgen la invitació, fins que finalment és et tercer grup de convidats que hi participen. |
| Jesús menja amb els pecadors (Lc 5, 27-32 i Lc 7, 36-50) i fa servir la imatge del banquet en el relat del fill pròdig.En l’últim sopar Pasqual Jesús dirà “Quines ganes tenia de sopar amb vosaltres” |
| Tenim dues característiques: Igualtat i àmplia acollida. Els SSCC hem d’estar atents. Donat que en la nostra història de Família Salesiana, en determinats moments es poden produir situacions en que l’acollida i la igualtat no hagi estat l’adequada, el que ha pogut provocar diferents trencaments amb persones, que en sentir-se excloses s’han allunyat finalment. Si analitzem les causes d’aquestes situacions trobem algun problema relacionat amb la igualtat i l’acollida. |
La comunitat dels deixebles – El grup dels dotze |
| L’evangeli li dona dos noms: comunitat dels deixebles i també apòstols (enviats). |
| Les nostres comunitats són comunitats itinerants, en camí. En ocasions és un camí de seguiment de Jesús, d’atenció a la paraula de Jesús. |
| També trobem un camí sense res, per veure què surt, sense res. |
| Camí de Jerusalem, el grup dels deixebles tenen una discussió important (Lc 9, 46-48), per veure qui és més important, aquesta mateixa discussió es torna a reproduir en l’últim. |
 |
El bon pastor |
| És una imatge propera, fonamental, a la nostra Família Salesiana. |
| El Bon Pastor té la missió de reunir al poble. |
| Quan Jesús parla de la seva mort, diu que la comunitat es desfà en desaparèixer el pastor. |
| El bon pastor vetlla per la comunió dins de la comunitat, quan tenim aquesta responsabilitat l’hem d’exercir. |
El relat d’Emmaús |
| És un relat molt conegut. En aquesta ocasió farem una lectura en que ens fixarem en el fet comunitari. En el moment previs al relat, les dones han anat al sepulcre i han tornat anunciant el que hi han trobat, Les dones han descobert a Jesús Ressuscitat, però els altres segueixen la seva vida. Les dones no havien tingut èxit en el seu anunci. |
| Dos deixebles marxen de la comunitat, i marxen cap a Emmaús, comentant del que havien passat, malgrat que les dones no havien tingut èxit en el seu anunci, ells segueixen comentant els fets i el que hi han dit. |
| Aquest relat d’Emmaús presenta les diferents situacions que es poden donar a les comunitats: |
|
| Jesús en aquest relat, es posa al seu costat dels que són fora de la comunitat i camina amb ells. |
| Jesús els pregunta de què parlaven i estranyats li comenten què havia passat i de les seves esperances perdudes. |
| Aquesta situació ens pot ser més propera del que ens sembla. Hem viscut una primavera pastoral, a les nostres comunitats, amb una gran intensitat, (el concili, les eucaristies plenament viscudes, …) esperàvem tenir un gran nombre de joves que haurien seguit el camí però un cop ha passat tot, ens podem adonar de que no queda res o molt poc i es pot donar una sensació similar a la dels deixebles d’Emmaús. |
| Jesús els segueix acompanyant, i els hi explica el sentit de tot. |
| Jesús malgrat que volia seguir caminant, entra amb ells a Emmaús i en partir el pa el reconeixen i es tornen amb la comunitat a Jerusalem. |
| La vida de fe en comunitat, no és un fet cultural, al contrari és un fet fonamental, on l’Eucaristia ha de ser punt de trobada amb el Crist. |
| El lloc on tots trobem al Crist són els altres. |
Preguntes per reflexionar |
| Tenim com a textos per acompanyar la nostra reflexió la lectura dels evangelis: |
|
|
