titol_txt

Diumenge 24 de gener 2010 – MATÍ

Lluc fa un segon llibre, després del seu evangeli, el llibre dels fets dels apòstols. En aquest llibre hi ha un protagonista: L’Esperit Sant.
El llibre dels fets dels apòstols comença amb la Pentecosta.
La primera comunitat ha descobert al Crist, però és una comunitat tancada, temorosa. L’ arribada de l’Esperit Sant és un fet determinant que canvia la comunitat.
L’Esperit Sant:
  • és present en els moments fonamentals de la comunitat,
  • també actua en els moments difícils de la comunitat,
  • ofereix l’alegria i el consol en els moments de persecució i desorientació,
  • indica missions
  • organitza la comunitat
En la carta de la comunió el Rector Major ens diu que l’església demana una renovació de les comunitats, es posa de manifest que aquesta renovació és expressió d’aquesta acció de l’Esperit.
L’espiritualitat no l’hem de confondre amb el “misticisme”. L’espiritualitat té una component importantíssima d’apostolat, hem de ser capaços de trobar un equilibri entre les dues dimensions: per ser apòstols, primer cal ser deixebles. Això ens ha de permetre torbar al Crist a la vida diària.
La força de síntesis de la caritat pastoral és fruit de la força de l’esperit.
En algun moment el Rector major fa servir l’expressió “Corazón orante y manos activas” per expressar aquest equilibri.
Al llibre dels fets dels apòstols explica què fèiem els cristians d’aquelles primeres comunitats. Apareixen quatre dimensions:
  1. comunió i fraternitat,
  2. solidaritat amb els més pobres,
  3. testimoniatge de l’anunci de la paraula,
  4. aspecte celebratiu: pregària i celebració.
Aquestes quatre dimensions són bàsiques per crear la comunitat, estem cridats a ser signe per a tothom, Les quatre dimensions esmentades són presents, de manera molt especial, als evangelis.
Farem una reflexió sobre la presència d’aquestes dimensions a les nostres comunitats.
Al llarg d’aquests textos proposats es pot veure com es vivien aquests aspectes de comunió, solidaritat, testimoniatge i celebració a les primeres comunitats.
La pentecosta és un moment fonamental per a la comunió, però a la pentecosta hi ha una figura que sempre és present: Maria.

Preguntes per reflexionar

Tenim com a textos per acompanyar la nostra reflexió la lectura dels evangelis:
  • Ac 15, 1-22
  • 1 Co 11, 17-34
  • 1 Co 12, 1-13
  • Rm 12, 9-21
  1. Com vivim cada dimensió de la comunitat cristiana? Està present l’aspecte comunitari al nostre projecte personal i comunitari?
  2. Quin és el meu “carisma”, el meu do per a la construcció de la comunitat?
  3. Que m’emporto d’aquests exercicis? Algun compromís de cada a enfortir la comunicació amb els altres?